Moltes vegades hem repetit que en el procés d’autodeterminació que està transitant Catalunya, la gent va per davant i els polítics intenten no perdre el tren, a empentes i rodolons. Aquest cop, però, hem d’admetre que els dirigents dels partits signants de l’acord per a la consulta sí que han estat a l’alçada, tot assolint un acord satisfactori per a totes les parts (amb renúncies i transaccions) que ha donat un impuls renovat al procés. Ara comença una nova etapa, molt dura, que mostrarà la cara més amarga de l’unionisme espanyolista, però és innegable que una nova onada d’il·lusió ha recorregut el país de nord a sud i d’est a oest, insuflant noves forces a l’independentisme. No sabem si la consulta arribarà celebrar-se (cada dia veig més probable que sí que es farà) però la part positiva, afirmativa i esperançadora és de la banda dels independentistes. Les negacions, les amenaces i les pors són patrimoni de l’unionisme. Fins i tot des del punt de vista mnemotècnic, serà molt fàcil fer campanya pel doble SI, perquè només cal recordar als votants que hauran de marcar les dues caselles del SI. Els partidaris del no, en totes les seves variants (els del no, i els del si-no) ho tenen més complicat. Tot i que el govern espanyol i el principal partit de l’oposició torpedinaran per activa i per passiva el procés, però no podran aturar-lo, perquè davant del dubte, la democràcia és la resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada