El clima polític a Catalunya s’enrareix, sotmès a pressions diferents, internes i externes. És una situació perfectament comprensible, perquè els temps s’acceleren, les etapes es cremen, i ens apropem al punt culminant, que no pot ser cap altre que l’expressió clara i explícita del poble català a les urnes. No fa gaires anys, un conflicte com el que vivim ara entre Catalunya i Espanya es podria haver resolt amb uns llarg estires i arronses protagonitzats per negociadors destacats de cada bàndol, que hauria acabat amb una encaixada de mans a les portes d’algun palau davant dels fotògrafs. Els catalans n’hem estat testimonis –o víctimes– de molts, d’aquests episodis. Sortosament, el grau de maduració democràtica de la ciutadania catalana no permet cap sortida, cap solució, que no passi per una votació democràtica, una consulta explícita i vinculant. El fracàs definitiu de la representació democràtica ens obliga a l’exercici de la democràcia directa. A casa nostra, els líders polític han entès aquesta realitat. A Madrid, encara neguen l’evidència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada