A Catalunya, els trens són un símbol perfecte del nivell d’autogovern i del grau de dependència en relació a Madrid. Per una banda, s’han fen inversions desorbitades per desplegar una línia d’alta velocitat per connectar les principals ciutats del país amb la capital de l’Estat. Per contra, l’estat del tren convencional, tant de rodalia com de mitjana i llarga distància, és penós. Es fan promeses d’inversions que mai no es duen a la pràctica. I es fa un traspàs del servei ferroviari a Catalunya que demostra que tenim un autogovern de pa sucat amb oli. Es transfereix “la gestió”, però els trens, les estacions, les vies i el personal continuen sent de titularitat estatal. I per arrodonir el panorama, només es pot atorgar l’explotació del servei a la Renfe. S’explica que en el futur es podrien convocar altres empreses franceses o locals, però des de Madrid deixen clar que “la unitat de mercat i de servei” són intocables. De les inversions promeses fa més de 6 anys, només s’han compromès (que no executat) un minso 9%. Catalunya és un tren de rodalia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada