Faves comptades

Publicat el 22/11/2012 a la revista Esguard

Ara que comença a escampar la pols aixecada per un resultat electoral inesperat per a tothom, comencem a veure l’escenari de futur que es dibuixa a l’horitzó català. Un panorama altament positiu per al procés d’independència del país. Repassem-ho breument: Partit guanyador de les eleccions sobiranista, primer partit de l’oposició sobiranista, futur President de la Generalitat sobiranista, futur Cap de l’Oposició sobiranista, majoria absoluta parlamentària sobiranista. Una fotografia impensable fa només uns quants mesos, que ofereix al món una imatge clara de la voluntat democràtica del poble català en favor de l’autodeterminació. Ens hem comptat les costelles i per primer cop sabem del cert quants diputats sobiranistes i quants d’unionistes hi haurà al Parlament. 

És cert que el procés no serà fàcil, però això ja ho tenim clar. Si som capaços de superar la forta intoxicació informativa dels mitjans de comunicació espanyols (només cal comparar la premsa madrilenya i la internacional del 26 de novembre) veurem que l’únic entrebanc realment important és la necessitat d’un acord sòlid entre CiU i ERC, com a mínim, si se sumen d’altres forces encara millor. Però tampoc això no ha de preocupar-nos més del compte. Els catalans portem el pacte i la negociació al nostre ADN. La prioritat absoluta és establir com més aviat possible una data concreta per al referèndum, perquè hi ha una majoria absoluta de diputats que han estat elegits pels ciutadans amb aquest mandat democràtic específic. I no s’hi val a dir que la prioritat és la crisi, perquè en el cas català, la gravetat de la crisi està directament vinculada a la manca de sobirania política en general i fiscal en particular.

Eines i dades per a la nit electoral

Publicat el 22/11/2012 a la revista Esguard

Vivim en l’era de la sobreinformació. Tenim múltiples fonts a l’abast i hi podem accedir sense esforç. Aquestes premisses també s’apliquen al procés electoral del 25N a Catalunya. Quin paper podia jugar, aleshores, una publicació diferent com l’Esguard, una revista que ha nascut en aquest univers digital i en treu el màxim profit?

És evident que el paper de l’Esguard no és oferir les informacions d’última hora ni el seguiment minut a minut de la nit electoral, però és clar que alguna cosa diferent podem fer.

Hem optat per reunir en aquest número extra una sèrie de dades i eines per facilitar l’anàlisi i el seguiment dels resultats electorals. Hi trobareu les llistes completes de cada partit amb representació parlamentària de cada circumscripció, enllaços als programes de cada formació i les xifres del cens electoral i el càrrecs a elegir. També hem inclòs una explicació didàctica del funcionament del sistema D’Hondt, que és el que es fa servir per assignar els escons a cada partit en funció dels seus resultats. Hi trobareu alhora un enllaç per descarregar-vos una app que us permetrà fer els càlculs de manera instantània a mesura que es vagi coneixent els resultats. Així sabrem “quants vots costa” un escon a cada circumscripció. Hem pres la decisió editorial d’incloure les CUP, tot i ser extraparlamentaris fins avui, atès que la majoria d’enquestes consideren probable que aconsegueixi algun escon.

No hem volgut incloure anàlisi, ni opinió, ni reportatges, perquè a aquestes alçades ja està gairebé tot dit. Simplement hem volgut posar a l’abast dels subscriptors de l’Esguard un conjunt d’eines i dades al seu iPad concentrades i ordenades en una sola publicació. Confiem que us serà d’utilitat en una nit en que Catalunya es juga el seu futur.

FÈNIX

Publicat el 21/11/2012 a la revista Esguard

No és casual que l’entrevista central de l’Esguard immediatament anterior a les eleccions del 25N sigui la que Toni Aira fa a Joel Joan. No només pel compromís sense fissures de l’actor i director amb el país, sinó perquè seva pel·lícula “Fènix 1123” és un exemple diàfan del que la relació Catalunya-Espanya ha donat i pot donar de sí. 

Tenim a les nostres mans, com a ciutadans i com a electors, la possibilitat de fer renéixer el nostre país com el fènix, aquell ocell mitològic que s’immolava per tornar a néixer d’entre les cendres. Tenim l’arma més poderosa de totes, la democràcia. No hi ha res que pugui aturar la voluntat democràtica del poble català expressada a les urnes. El 25N és el fin d’un cicle i el començament d’un altre. Nosaltres decidirem si volem continuar com fins ara o apostar per un nou país. El camí és ple d’entrebancs, però l’alternativa --quedar-nos com estem-- és encara pitjor. Sigui com sigui, ja no podrem culpar a Espanya del nostre futur, perquè haurem estat nosaltres qui l’haurem determinat amb el nostre vot.

Des de l’Esguard hem volgut posar a l’abast dels nostres lectors una eina que faciliti prendre una decisió abans d’anar a dipositar el vot a l’urna, per això hem publicat juntament amb aquest número, una edició especial amb totes les candidatures de cada circumscripció, les dades estadístiques més importants, els enllaços als programes dels partits i una explicació didàctica i senzilla del funcionament del sistema D’Hondt, que determina com es distribueixen els escons entre les diferents formacions polítiques.

Aquesta edició especial està disponible al prestatge de l’aplicació. No us la perdeu!

Política

Publicat el 14/11/2012 a la revista Esguard

És la paraula més denostada del diccionari, amb el prestigi pel terra, tant per la percepció ciutadana de l’activitat com pels seus protagonistes, que fan mans i mànigues per contribuir amb ganes a liquidar la poca credibilitat restant.

Tot i amb això, el moment històric de Catalunya torna a posar en primer pla la política. Necessitem de la política amb majúscules per sortir del atzucac de 30 anys d’autonomia insuficient tant nacionalment com econòmicament. Ha quedat demostrat que ni la millor de les gestions pot solucionar el nostre problema de fons: la total impossibilitat de regir els nostres propis destins.

Per això, en plena campanya electoral, hem volgut parlar amb animal polític de pura raça. Felip Puig parla amb Toni Aira no pas com a conseller, sinó com un dels dirigents que va conduir des de dins el viratge del seu partit cap a tesis obertament sobiranistes. Tant ell com Convergència saben que després del 26N es juguen tota la credibilitat del seu projecte i que el poble català no acceptarà mitges tintes. 

Totes les enquestes descompten el triomf de CiU, però l’escenari serà molt divers en funció de si aquest triomf comporta una majoria absoluta parlamentària o de si haurà de buscar suports estables o puntuals com en aquesta legislatura. D’altra banda, una majoria igual o superior al dos terços del Parlament serà necessària per atorgar una legitimitat democràtica incontestable al procés de sobirania que s’encetarà amb la nova legislatura. Un procés que tindrà, evidentment, la política com a protagonista.

Com diria Frank Sinatra: The best is yet to come.

La lletera

Publicat el 07/11/2012 a la revista Esguard

Després d’una setmana molt moguda a nivell internacional, amb el focus posat a les eleccions nord-americanes i als efectes de l’huracà Sandy (nosaltres hi dediquem La Setmana i la secció del fotoperiodista Sion Fullana amb imatges realment impactants) ara ens tocarà a fer zoom sobre la realitat catalana i la cruïlla històrica del 25N. Per entendre el present i esbrinar el futur, no hi ha res millor que fer una ullada al passat. Ho fem de la mà de l’Albert Sánchez Piñol, que en la seva conversa amb Màrius Serra deixa anar unes quantes perles que cal llegir dues vegades per copsar realment el seu significat.

Sigui com sigui, el passat, el present i sobretot el futur de Catalunya es troba a les mans dels catalans per primer cop en 300 anys d’una forma clara i definitiva. El camí que es dibuixa a partir del 25N és un sender complicat i ple de dificultats, però l’alternativa és molt pitjor. Com diu Sánchez Piñol “no aguantarem 300 anys més”. Ens cal però, un exercici de focalització: ens estem perdent en discussions estèrils sobre si continuarem a la Unió Europea, si pujarem les pensions o quines llengües seran oficials en el futur estat català. Tots aquests debats hauran de tenir lloc un cop assolida la independència, i serem els catalans els encarregats de decidir quina serà la resposta a cadascuna de les preguntes, per procediments democràtics. No podem ara discutir quin model de societat construirem si encara no hem decidit si volem o no construir-la. És el vell conte de la lletera, recollit magistralment per Jean de la Fontaine. No ens convé parlar encara de vedells, vaques, porcs i pollets, si encara no hem arribat amb el càntir a destí. La conformació del parlament en funció del resultat electoral del 25N serà la primera pedra d’aquesta construcció. Més enllà de triar els nostres representats, que conformaran un nou govern, donarem un senyal clar al món de quines són les nostres aspiracions.