Política

Publicat el 14/11/2012 a la revista Esguard

És la paraula més denostada del diccionari, amb el prestigi pel terra, tant per la percepció ciutadana de l’activitat com pels seus protagonistes, que fan mans i mànigues per contribuir amb ganes a liquidar la poca credibilitat restant.

Tot i amb això, el moment històric de Catalunya torna a posar en primer pla la política. Necessitem de la política amb majúscules per sortir del atzucac de 30 anys d’autonomia insuficient tant nacionalment com econòmicament. Ha quedat demostrat que ni la millor de les gestions pot solucionar el nostre problema de fons: la total impossibilitat de regir els nostres propis destins.

Per això, en plena campanya electoral, hem volgut parlar amb animal polític de pura raça. Felip Puig parla amb Toni Aira no pas com a conseller, sinó com un dels dirigents que va conduir des de dins el viratge del seu partit cap a tesis obertament sobiranistes. Tant ell com Convergència saben que després del 26N es juguen tota la credibilitat del seu projecte i que el poble català no acceptarà mitges tintes. 

Totes les enquestes descompten el triomf de CiU, però l’escenari serà molt divers en funció de si aquest triomf comporta una majoria absoluta parlamentària o de si haurà de buscar suports estables o puntuals com en aquesta legislatura. D’altra banda, una majoria igual o superior al dos terços del Parlament serà necessària per atorgar una legitimitat democràtica incontestable al procés de sobirania que s’encetarà amb la nova legislatura. Un procés que tindrà, evidentment, la política com a protagonista.

Com diria Frank Sinatra: The best is yet to come.