Faves comptades

Publicat el 22/11/2012 a la revista Esguard

Ara que comença a escampar la pols aixecada per un resultat electoral inesperat per a tothom, comencem a veure l’escenari de futur que es dibuixa a l’horitzó català. Un panorama altament positiu per al procés d’independència del país. Repassem-ho breument: Partit guanyador de les eleccions sobiranista, primer partit de l’oposició sobiranista, futur President de la Generalitat sobiranista, futur Cap de l’Oposició sobiranista, majoria absoluta parlamentària sobiranista. Una fotografia impensable fa només uns quants mesos, que ofereix al món una imatge clara de la voluntat democràtica del poble català en favor de l’autodeterminació. Ens hem comptat les costelles i per primer cop sabem del cert quants diputats sobiranistes i quants d’unionistes hi haurà al Parlament. 

És cert que el procés no serà fàcil, però això ja ho tenim clar. Si som capaços de superar la forta intoxicació informativa dels mitjans de comunicació espanyols (només cal comparar la premsa madrilenya i la internacional del 26 de novembre) veurem que l’únic entrebanc realment important és la necessitat d’un acord sòlid entre CiU i ERC, com a mínim, si se sumen d’altres forces encara millor. Però tampoc això no ha de preocupar-nos més del compte. Els catalans portem el pacte i la negociació al nostre ADN. La prioritat absoluta és establir com més aviat possible una data concreta per al referèndum, perquè hi ha una majoria absoluta de diputats que han estat elegits pels ciutadans amb aquest mandat democràtic específic. I no s’hi val a dir que la prioritat és la crisi, perquè en el cas català, la gravetat de la crisi està directament vinculada a la manca de sobirania política en general i fiscal en particular.