Just quan certa premsa i certs polítics començaven a parlar de refer ponts i rebaixar tensions amb Espanya (els mateixos que van llegir malament els resultats electorals i van veure un fracàs imaginari del moviment sobiranista), el govern espanyol, per boca del seu ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, llençava una bomba de fragmentació en forma d’esborrany de nova llei d’Educació. És una fina ironia del llenguatge que Wert en alemany vulgui dir valor. Valor no és precisament la qualitat que hom atribuiria a Wert i als polítics espanyols en general (no oblidem que l’entesa entre PP i PSOE pel que fa a la recentralització i uniformització de l’Estat és total). Valor és, però, el que necessitarem els catalans com a poble per fer front al trencament institucional inevitable que s’haurà de produir si l’embat contra el sistema educatiu català es concreta. Haurem de recórrer als tribunals espanyols, per esgotar les instàncies, però sabem que serà inútil, perquè la justícia espanyola és jutge i part, com hem comprovat a bastament. L’educació catalana pot esdevenir la línia vermella que ens obligui a actuar amb el valor necessari per fer realitat la voluntat majoritària del poble de Catalunya. L'únic blindatge efectiu del nostre sistema educatiu (així com l’única possibilitat d’evitar les retallades i sortir de la crisi) vindrà amb la independència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada