Sense pressa però sense pausa

Publicat el 19/12/2012 a la revista Esguard

És el que es desprèn de la magnífica conversa que Toni Aira ha mantingut amb Carme Forcadell, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, a les pàgines centrals d’aquest Esguard número 15. La complexitat dels desafiaments que ens esperen i la importància del que ens hi juguem, ens obliguen a actuar amb molta cura i a analitzar a fons cada pas que farem. Aquesta circumstància, però, no ha de servir d’excusa per endarrerir un procés que ha arribat al seu punt òptim de maduració. Hem de fer les coses bé, però les hem de fer en els propers dos anys. És evident que qui ha de liderar el país cap a la fita de l’autodeterminació són els partits polítics i els diputats que han estat triats pel poble amb aquesta finalitat, però aquests protagonistes no han d’oblidar que hi ha tot un poble que els vigilarà de prop per evitar qualsevol distracció o desviament del rumb marcat. Potser qui millor exemplifica aquesta voluntat popular és l’Assemblea Nacional Catalana, precisament. Una organització transversal que fa dos anys ni tan sols existia, però que avui compta amb més de 30.000 ciutadans que paguen quota de membre. 

Amb la constitució de la Desena Legislatura, el partit ha començat. I no és pas un partit qualsevol. És una gran final, d’aquelles que atorguen la glòria o el fracàs, sense contemplacions. En paraules de la presidenta Núria de Gispert, “aquesta desena legislatura obre noves portes i nous horitzons, i és marcada per la lluita contra la greu crisi econòmica, que mina el benestar, la seguretat i les esperances de les persones i les famílies d'arreu del país; per l'assoliment d'unes diferents relacions amb Espanya; per un Parlament que transmeti confiança a la ciutadania i refermi la imatge de prestigi que necessita el nostre país, i, sobretot, per la voluntat majoritària del poble de Catalunya, expressada als carrers i a les urnes, d'exercir el dret de decidir sobre el seu futur.” Amen.