Gràcies, 16 cops gràcies!

Publicat el 26/12/2012 a la revista Esguard

Aquest número de Nadal de l’Esguard és tan especial com els anteriors. Fa 16 setmanes vam iniciar una aventura pionera en el panorama comunicatiu català, amb uns resultats espectaculars. Vam assolir els objectius marcats en només tres setmanes, i acabarem l’any amb més de 10.000 descàrregues setmanals, una xifra que poques publicacions setmanals o mensuals catalanes poden exhibir. 

Darrere l’Esguard hi ha un equip ampli i multidisciplinari, que aporten el seu talent cada setmana per publicar una revista pensada des del primer minut per a treure el màxim profit de les possibilitats que brinda l’iPad. Estem tot just començant, tenim molt camí per córrer, molt per aprendre, però us podem ben assegurar que ens ho estem passant pipa en el procés!

Una ullada al prestatge de l’app de l’Esguard permet fer-se una idea ràpida de la qualitat i el nivell dels personatges que han estat portada durant aquests quatre mesos, magníficament entrevistats pels grans Toni Aira, Txe Arana, Màrius Serra i Matthew Tree. 

L’ampli espectre ideològic dels 15 columnistes que brinden la seva visió del món, més la mirada única de Nova York que ens ofereix Sion Fullana, fan un pack contundent que fa que cada setmana nous esguardaires es descarreguin l’app de l’Esguard de l’AppStore.

Ens veiem l’any vinent. Bones festes!

Sense pressa però sense pausa

Publicat el 19/12/2012 a la revista Esguard

És el que es desprèn de la magnífica conversa que Toni Aira ha mantingut amb Carme Forcadell, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, a les pàgines centrals d’aquest Esguard número 15. La complexitat dels desafiaments que ens esperen i la importància del que ens hi juguem, ens obliguen a actuar amb molta cura i a analitzar a fons cada pas que farem. Aquesta circumstància, però, no ha de servir d’excusa per endarrerir un procés que ha arribat al seu punt òptim de maduració. Hem de fer les coses bé, però les hem de fer en els propers dos anys. És evident que qui ha de liderar el país cap a la fita de l’autodeterminació són els partits polítics i els diputats que han estat triats pel poble amb aquesta finalitat, però aquests protagonistes no han d’oblidar que hi ha tot un poble que els vigilarà de prop per evitar qualsevol distracció o desviament del rumb marcat. Potser qui millor exemplifica aquesta voluntat popular és l’Assemblea Nacional Catalana, precisament. Una organització transversal que fa dos anys ni tan sols existia, però que avui compta amb més de 30.000 ciutadans que paguen quota de membre. 

Amb la constitució de la Desena Legislatura, el partit ha començat. I no és pas un partit qualsevol. És una gran final, d’aquelles que atorguen la glòria o el fracàs, sense contemplacions. En paraules de la presidenta Núria de Gispert, “aquesta desena legislatura obre noves portes i nous horitzons, i és marcada per la lluita contra la greu crisi econòmica, que mina el benestar, la seguretat i les esperances de les persones i les famílies d'arreu del país; per l'assoliment d'unes diferents relacions amb Espanya; per un Parlament que transmeti confiança a la ciutadania i refermi la imatge de prestigi que necessita el nostre país, i, sobretot, per la voluntat majoritària del poble de Catalunya, expressada als carrers i a les urnes, d'exercir el dret de decidir sobre el seu futur.” Amen.

Intervenció

Publicat el 12/12/2012 a la revista Esguard

Ja n’estem tips d’escoltar aquesta paraula a tot arreu. Paciència, amics, perquè serà el mot que més sentirem en els propers mesos. Fa uns mesos la intervenció era la recepta europea a les crisis del sud del continent. Itàlia i el tecnòcrata Monti eren els exemples a seguir per sortir del pou. Aquesta setmana il Cavaliere Berlusconi ha donat una coça al tauler d’escacs i Europa encara no sap ni com s’ho farà per recollir les peces del terra. 

Tot i el fracàs italià, la intervenció d’Espanya és preveu imminent, degut al fracàs de totes les mesures i polítiques del govern Rajoy. Mentre aquesta intervenció no es fa efectiva, però, Espanya aprofitarà tot el temps disponible per executar el seu pla de reformulació de l’Estat, planificat fil per randa per la fundació FAES. La moguda del ministre Wert n’és un bon exemple. El risc d’intervenció també amenaça Catalunya. L’adhesió de la Generalitat al Pla de Liquiditat Autonòmica contempla la invasió dels Homes de Negre del govern espanyol en cas d'incompliment dels objectius de dèficit, un escenari en el que ja es troba la Generalitat. Més val que ens espavilem a fixar la data del referèndum, perquè tenim mala peça al teler.

Valor

Publicat el 05/12/2012 a la revista Esguard

Just quan certa premsa i certs polítics començaven a parlar de refer ponts i rebaixar tensions amb Espanya (els mateixos que van llegir malament els resultats electorals i van veure un fracàs imaginari del moviment sobiranista), el govern espanyol, per boca del seu ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, llençava una bomba de fragmentació en forma d’esborrany de nova llei d’Educació. És una fina ironia del llenguatge que Wert en alemany vulgui dir valor. Valor no és precisament la qualitat que hom atribuiria a Wert i als polítics espanyols en general (no oblidem que l’entesa entre PP i PSOE pel que fa a la recentralització i uniformització de l’Estat és total). Valor és, però, el que necessitarem els catalans com a poble per fer front al trencament institucional inevitable que s’haurà de produir si l’embat contra el sistema educatiu català es concreta. Haurem de recórrer als tribunals espanyols, per esgotar les instàncies, però sabem que serà inútil, perquè la justícia espanyola és jutge i part, com hem comprovat a bastament. L’educació catalana pot esdevenir la línia vermella que ens obligui a actuar amb el valor necessari per fer realitat la voluntat majoritària del poble de Catalunya. L'únic blindatge efectiu del nostre sistema educatiu (així com l’única possibilitat d’evitar les retallades i sortir de la crisi) vindrà amb la independència.