Poder popular

Publicat el 26/09/2012 a la revista Esguard

El president Mas va començar el debat de Política General amb un discurs clar i contundent, en el contingut i en les formes. Va parlar clar per als catalans, per als espanyols que vulguin entendre de què va la pel·lícula, i per al món en general. És una llàstima que no s’hagi atrevit a pronunciar el mot que de forma inequívoca van corejar el milió i mig de catalans pels carrers de Barcelona el passat 11 de setembre: Independència. No atrevir-se a dir-ho en 90 minuts de discurs no va contribuir a esvair els dubtes sobre la possibilitat --esperem que molt remota-- de tornar a veure en acció les  millors amigues del catalanisme: la puta i la Ramoneta.

Sigui com sigui, el mèrit que la Història amb majúscules atorgarà per sempre més a Artur Mas serà el d’haver donat la paraula al poble de Catalunya en el moment més propici. Després de 300 anys, els catalans podrem fer sentir la nostra veu de la manera més legítima i democràtica: dipositant el vot a les urnes. S’han acabat les excuses, les pors, els dubtes. No podrem tornar a culpar els polítics o els dirigents socials i econòmics. Ara tot és a les nostres mans. Si el poble de Catalunya no tria una opció política que clarament aposti perquè la declaració d’independència sigui la primera llei aprovada per la propera legislatura, no podrem tornar a queixar-nos de l’espoli fiscal, dels atacs a la llengua, de la recentralització de la educació, dels peatges o de no tenir seleccions esportives. Les eleccions del 25 de novembre seran un plebiscit avant la lettre sobre la independència de Catalunya. El poble té la paraula i l’Esguard seguirà atentament el procés electoral, des de la secció La Setmana i amb edicions especials territorials que permetran als lectors conèixer els candidats de cada circumscripció i la seva posició sobre l’autodeterminació.

Il·lusió i compromís

Publicat el 19/09/2012 al número 2 de la revista Esguard

Gràcies. És l’únic mot possible per començar aquestes línies, després de la rebuda impressionant que l’Esguard ha tingut entre els lectors catalans. Poques hores després de col·locar el número 1 de la revista al prestatge virtual del quiosc de l’iPad, Esguard va saltar al primer lloc de la categoria Notícies i al vuitè del rànquing general (jocs, aplicacions i publicacions incloses) de l’AppStore a l’Estat espanyol. Si tenim en compte que parlem d’una revista en català, hom pot dir que al nostre país l’èxit ha estat instantani, amb un nivell diari de descàrregues que ha superat les nostres previsions més optimistes.

Mitjans escrits i audiovisuals, blocs i --sobretot-- les xarxes socials, han estat un baròmetre del parer dels lectors sobre el primer número d’Esguard. Un feedback absolutament positiu i generós, que ha preferit obviar els (molts) errors i fallos del debut, per valorar positivament una proposta arriscada, diferent, trencadora i de futur en la nostra llengua.

El país està canviant. La manifestació de l‘11S que reflectim a la secció La Setmana n’és la millor prova. Des de la gran movilització popular de 1977 fins a la del 10J del 2010, ens hem passat més de tres dècades demanant i pregant a Espanya. Aquest cop, però, el clam popular era per a nosaltres mateixos, per al poble i els seus dirigents. Volem ser lliures. El país està canviant. La revista Esguard n’és una altra mostra, tant pel continent com pels continguts.

L’il·lusió de tots els que ens hem reunit, amb un “esperit Viquipèdia”, per crear i tirar endavant l’Esguard, ha esdevingut en compromís. Un compromís ferm i seriós de treballar intensament per treure tot el profit d’una plataforma multimèdia potent, per crear i oferir continguts de qualitat en la forma i en el fons, de millorar setmana a setmana, d’escoltar els lectors i oferir-los cada dimecres 15 o 20 minuts de lectura fresca, àgil i plaent. Som-hi!

Benvinguts a l'Esguard

Publicat l'11/09/2012 al número 1 de la revista Esguard

La llengua catalana és la vuitena més activa a la xarxa, però fins ara no disposava de cap publicació nadiua digital pensada per a tauletes iPad o Android. N’hi ha versions de publicacions tradicionals, però cap pensada de cap i de nou per a aquests dispositius. Davant aquesta anomalia, teníem dos camins: esperar que algú s’hi posés, o fer-ho nosaltres mateixos. Hem triat la segona opció, i esperem que ens acompanyeu cada setmana.

Si, ja ho sé. El primer que heu pensat en veure la portada és en la revista Esquire: “Què poc originals, anar a copiar tan descaradament. Si fins i tot fonèticament s’assemblen tots dos noms!”. Doncs us equivoqueu. No és pas una còpia, no volem fer una revista per homes! És un homenatge a una capçalera que és per a nosaltres un referent, i és alhora una declaració d’intencions del que volem fer, una picada d’ullet als lectors, que ja de bon començament podeu saber de què va la pel·lícula.

D’altra banda, el nom triat també vol reivindicar un mot preciós però oblidat. Esguard. Les dues accepcions de la paraula descriuen perfectament el que volem fer amb aquesta revista: Esguard vol dir mirada, observació, però també consideració, mirament, respecte. Per a nosaltres, mirada i respecte seran dues cares de la mateixa moneda, i ho reflectirem setmana a setmana.

Som un grup de gent vinculada als mitjans de comunicació des de fa molts anys. Molts de nosaltres vam començar amb màquines d’escriure i ara ens trobem amb un iPad a les mans. Hem viscut la revolució tecnològica més accelerada de la història de la professió periodística, i ens encanta. Volem treure tot el suc de les possibilitats multimèdia que ara tenim a l’abast. Per abordar aquesta aventura amb garanties, ens hem envoltat d’alguns dels millors dissenyadors gràfics i programadors que hom pot trobar en aquest país.

El menú de l’Esguard és molt senzill i directe: persones, coses, llocs, una mica d’opinió, i una conversa en profunditat a càrrec de quatre mestres que s’alternaran cada setmana: Màrius Serra, Matthew Tree, Toni Aria i Txe Arana. Una lectura àgil de no més de 20 minuts, amb la intenció explícita de deixar els lectors amb ganes de més.

No vull acabar sense agrair el suport dels nostres patrocinadors, sense els quals aquesta revista no hauria vist la llum. És gràcies a ells que aquests primers números us arriben gratuïtament.






































.