Publicat l'11/09/2012 al número 1 de la revista Esguard
Si, ja ho sé. El primer que heu pensat en veure la portada és en la revista Esquire: “Què poc originals, anar a copiar tan descaradament. Si fins i tot fonèticament s’assemblen tots dos noms!”. Doncs us equivoqueu. No és pas una còpia, no volem fer una revista per homes! És un homenatge a una capçalera que és per a nosaltres un referent, i és alhora una declaració d’intencions del que volem fer, una picada d’ullet als lectors, que ja de bon començament podeu saber de què va la pel·lícula.
D’altra banda, el nom triat també vol reivindicar un mot preciós però oblidat. Esguard. Les dues accepcions de la paraula descriuen perfectament el que volem fer amb aquesta revista: Esguard vol dir mirada, observació, però també consideració, mirament, respecte. Per a nosaltres, mirada i respecte seran dues cares de la mateixa moneda, i ho reflectirem setmana a setmana.
Som un grup de gent vinculada als mitjans de comunicació des de fa molts anys. Molts de nosaltres vam començar amb màquines d’escriure i ara ens trobem amb un iPad a les mans. Hem viscut la revolució tecnològica més accelerada de la història de la professió periodística, i ens encanta. Volem treure tot el suc de les possibilitats multimèdia que ara tenim a l’abast. Per abordar aquesta aventura amb garanties, ens hem envoltat d’alguns dels millors dissenyadors gràfics i programadors que hom pot trobar en aquest país.
El menú de l’Esguard és molt senzill i directe: persones, coses, llocs, una mica d’opinió, i una conversa en profunditat a càrrec de quatre mestres que s’alternaran cada setmana: Màrius Serra, Matthew Tree, Toni Aria i Txe Arana. Una lectura àgil de no més de 20 minuts, amb la intenció explícita de deixar els lectors amb ganes de més.
No vull acabar sense agrair el suport dels nostres patrocinadors, sense els quals aquesta revista no hauria vist la llum. És gràcies a ells que aquests primers números us arriben gratuïtament.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada