Publicat el 26/09/2012 a la revista Esguard
El president Mas va començar el debat de Política General amb un discurs clar i contundent, en el contingut i en les formes. Va parlar clar per als catalans, per als espanyols que vulguin entendre de què va la pel·lícula, i per al món en general. És una llàstima que no s’hagi atrevit a pronunciar el mot que de forma inequívoca van corejar el milió i mig de catalans pels carrers de Barcelona el passat 11 de setembre: Independència. No atrevir-se a dir-ho en 90 minuts de discurs no va contribuir a esvair els dubtes sobre la possibilitat --esperem que molt remota-- de tornar a veure en acció les millors amigues del catalanisme: la puta i la Ramoneta.
Sigui com sigui, el mèrit que la Història amb majúscules atorgarà per sempre més a Artur Mas serà el d’haver donat la paraula al poble de Catalunya en el moment més propici. Després de 300 anys, els catalans podrem fer sentir la nostra veu de la manera més legítima i democràtica: dipositant el vot a les urnes. S’han acabat les excuses, les pors, els dubtes. No podrem tornar a culpar els polítics o els dirigents socials i econòmics. Ara tot és a les nostres mans. Si el poble de Catalunya no tria una opció política que clarament aposti perquè la declaració d’independència sigui la primera llei aprovada per la propera legislatura, no podrem tornar a queixar-nos de l’espoli fiscal, dels atacs a la llengua, de la recentralització de la educació, dels peatges o de no tenir seleccions esportives. Les eleccions del 25 de novembre seran un plebiscit avant la lettre sobre la independència de Catalunya. El poble té la paraula i l’Esguard seguirà atentament el procés electoral, des de la secció La Setmana i amb edicions especials territorials que permetran als lectors conèixer els candidats de cada circumscripció i la seva posició sobre l’autodeterminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada