Propera estació: Sentits

Publicat el 27/2/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

Projecte Revista Sentits from Revista Esguard on Vimeo.

Fa sis mesos vam posar en marxa un projecte innovador: Esguard, la primera revista catalana per a tauletes. 25 números després, amb la satisfacció de veure com el producte creix i es consolida setmana rere setmana, hem guanyat confiança suficient per fer el següent pas.

Quan vam desenvolupar la plataforma que ens permet publicar aquesta revista, aprofitant les potencialitats multimèdia de les tauletes, teníem molt clar que era un model que ens permetria en un futur proper oferir revistes temàtiques que complementessin els continguts generalistes setmanals de l’Esguard. 

Tot aprofitant la celebració del Fòrum Gastronòmic 2013, un esdeveniment que reuneix als protagonistes més destacats del sector, van presentar a l’estand d’Estrella Damm el segon projecte d’Esguard Publicacions: la Revista Sentits. 

Sentits no pretén ser una publicació de gastronomia, perquè ja n’hi ha i de molt bones al nostre país. Sentits serà una revista d’experiències de gastronomia i vins, de la mà de dos professionals amb una àmplia trajectòria: la sommelier Anna Vicens i l’activista gastronòmic Jordi Àvila. Tot plegat amanit amb un pack d’opinió molt potent amb periodistes especialitzats i professionals del sector i un protagonisme actiu de les xarxes socials.

Tenim encara molta feina per endavant, i la Revista Sentits no veurà la llum abans del segon semestre de 2013, però compartirem amb els lectors de l’Esguard i a través de les xarxes socials l’evolució del projecte.

No vull acabar aquestes línies sense unes paraules d’agraïment per a un padrí de luxe: Joan Roca, del Celler de Can Roca, que ens va acompanyar durant la presentació i ens va encoratjar a tirar endavant un projecte pioner, en la línia innovadora de l’Esguard. Gràcies Joan!

L’Esguard és això, companys!

Publicat el 20/2/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

Quan Matthew Tree va suggerir Fermí Fernandes per a la portada i l’entrevista central d’aquest número, us confesso que vaig dubtar una mica. Sense conèixer a fons el personatge, no estava segur que tingués massa coses a explicar, que pogués omplir les expectatives dels lectors de la revista, que són molt exigents (només fent una ullada al seu feedback a les xarxes socials es pot comprovar que això és així). Els meus dubtes –i prejudicis– van esvair-se tan bon punt va començar la conversa entre l’actor i l’escriptor al nou espai de Casa Terrat al Paral·lel de Barcelona. Estic segur que els lectors que no coneguin a fons Fermí Fernandes descobriran una persona polifacètica, preparada, amb una visió del món àmplia i profunda, amagada rere l’humorista. Després de fer el mea culpa íntim, vaig rellegir l’entrevista, més les aportacions de la Rita Marzoa i dels nostres columnistes convidats d’aquesta edició, el periodista Pere Mas i un dels impulsors del domini Puntcat, Jordi Iparraguirre, i vaig recordar que precisament per això vam crear aquesta revista. No vaig poder evitar aixecar la vista del meu ordinador i cridar: “L’Esguard és això, companys!”

La nostra força està intacta

Publicat el 13/2/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

De vegades, el tsunami de notícies relacionades a la corrupció i la degradació quotidiana causada per la crisi econòmica, ens fa creure que hem perdut l’esma, que tota l’empenta de les consultes iniciada el 2009 a Arenys de Munt i de la manifestació de l’11 de setembre de l’any passat s’ha dissolt com el sucre en el cafè. Què han tornat a guanyar els de sempre i que la política en minúscules ha esguerrat els nostres somnis.

Aleshores surt del no res un senyal inequívoc que ens diu que per més que intentin tapar-lo, l’esperit de llibertat segueix intacte, amatent, esperant en tensió si els seus líders estan a l’alçada de les seves expectatives. En aquest cas, el senyal ha estat la campanya de micromecenatge iniciada per Isona Passola a la plataforma Verkami per finançar el seu documental L’Endemà. Llegiu l’entrevista d’aquesta setmana i entendreu el que us vull explicar. El projecte d’import més elevat que s’havia tirat endavant a Verkami era de 50.000 euros. L’Endemà –un film que dinarà una visió real i concreta de la Catalunya que ens espera quan assolirem la independència– necessitava 150.000. Malgrat l’escepticisme de propis i aliens, la productora de Pa Negre va insistir-hi. Verkami estableix un màxim de 40 dies per reunir els diners amb aportacions petites de milers de persones. La potència il·limitada de la societat catalana va reaccionar de seguida, conscients de la necessitat que aquest projecte veiés la llum. En només tres dies L’Endemà havia reunit la meitat dels diners requerits, amb gairebé 3.000 donants diferents. Quan escric aquestes ratlles, ja s’han superat de llarg els 120.000 euros, i encara resten 30 dies de campanya!

Tot un avís per a navegants, sobretot pels que piloten la nau. No us adormiu, que us vigilem de prop, i la nostra força està intacta!

Corrupció i independència

Publicat el 6/2/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

Si la millor mostra de transparència que ens pot oferir el president del govern espanyols davant les greus acusacions del Cas Bárcenas que l’afecten directament, és una comparecència llegida, sense preguntes, i amb els periodistes tancats en una sala contigua, ja podem plegar. De fet, és precisament això el que hem de fer. Plegar. Plegar d’un estat que va tancar en fals un regim feixista de 40 anys amb una mal anomenada Transició que va donar lloc a 30 anys de democràcia de baixa intensitat, sense divisió de poders i amb les velles estructures de poder dictatorial encara subjacents i ben actives. Davant les veus que ens adverteixen que l’estat propi i la independència són una aventura incerta de conseqüències imprevisibles, cal advertir quina és l’alternativa: romandre en un estat espanyol encapçala per un cap d’estat –que segun la revista Forbes acumula una fortuna personal de 1.800 milions d’euros– aclaparat pels escàndols de corrupció i tràfic d’influències de la seva família. Per arrodonir el panorama, el partit polític que governa amb majoria absoluta està afectat per un dels casos de corrupció política més grans dels darrers anys, i el principal partit de l’oposició encara lluita per tapar les seves pròpies vergonyes. És cert que el càncer de la corrupció també és present a casa nostra, i que un nou estat català naixeria viciat si no ens dotem dels instruments necessaris per eradicar-la. La clau está, precisament, que només amb la independència podrem fer-ho.