Si la millor mostra de transparència que ens pot oferir el president del govern espanyols davant les greus acusacions del Cas Bárcenas que l’afecten directament, és una comparecència llegida, sense preguntes, i amb els periodistes tancats en una sala contigua, ja podem plegar. De fet, és precisament això el que hem de fer. Plegar. Plegar d’un estat que va tancar en fals un regim feixista de 40 anys amb una mal anomenada Transició que va donar lloc a 30 anys de democràcia de baixa intensitat, sense divisió de poders i amb les velles estructures de poder dictatorial encara subjacents i ben actives. Davant les veus que ens adverteixen que l’estat propi i la independència són una aventura incerta de conseqüències imprevisibles, cal advertir quina és l’alternativa: romandre en un estat espanyol encapçala per un cap d’estat –que segun la revista Forbes acumula una fortuna personal de 1.800 milions d’euros– aclaparat pels escàndols de corrupció i tràfic d’influències de la seva família. Per arrodonir el panorama, el partit polític que governa amb majoria absoluta està afectat per un dels casos de corrupció política més grans dels darrers anys, i el principal partit de l’oposició encara lluita per tapar les seves pròpies vergonyes. És cert que el càncer de la corrupció també és present a casa nostra, i que un nou estat català naixeria viciat si no ens dotem dels instruments necessaris per eradicar-la. La clau está, precisament, que només amb la independència podrem fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada