L'esguard del drac

Publicat el 24/4/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

El primer Sant Jordi de l'Esguard ens ha agafat molt enfeinats. Fa 33 setmanes que puntualment arribem cada dimecres a més de 10.000 tauletes que parlen català. Per això ens feia especial il·lusió arribar al nostre primer Sant Jordi. El nostre columnista i escriptor Joan-Lluís Lluís ens va convèncer d'avançar unes hores la sortida per oferir als nostres lectors --avui 23 d'abril-- el batec d'una diada catalana i universal alhora. La secció Setmana hi està dedicada. Pot no semblar gran cosa. Però ha estat un gran esforç produir, redactar, editar i publicar en unes poques hores, perquè hom no hagi d'esperit fins demà per gaudir de l'esguard que hem fer a la Festa del Llibre i de la Rosa.

Tot plegat quan encara ens dura la satisfacció doble d'haver presentat oficialment la nostra revista a Perpinyà i a EBE Barcelona. La gent d'Òmnuim Cultural Catalunya Nord ens va acollir al Casal de Perpinyà, on vam poder explicar el naixement i l'evolució de la revista catalana per a tauletes. Gairebé al mateix temps, vam presentar l'Esguard a EBE Barcelona, un dels esdeveniments més importants del sector, patrocinat per Estrella Damm i La Caixa, que va reunir més de 300 emprenedors, consultors, community managers, directors de comunicació i experts d'arreu de l'Estat.

Assetjament

Publicat el 17/4/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

El seu nom ens pot portar a engany. Es diu Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però és un òrgan judicial espanyol. La justícia catalana no existeix, sinó que és única per a tot l’Estat espanyol. Podríem dir que la justícia a Espanya és una, grande y libre. Vistos els èxits del sistema educatiu català, que ha permès una integració de les diferents onades de nouvinguts, els poders de l’Estat han decidit desmuntar-lo. L’argument és tan senzill com cristal·lí: la llengua castellana és superior a qualsevol altra. Només així pot entendre’s una ordre que obliga a canviar al castellà en cas que només un alumne ho demani. No puc evitar preguntar-me què passaria si, immediatament després, un altre alumne demanés la classe en català. S’entraria en un bucle interminable?

Sembla sorprenent que els tribunals espanyols no entenguin que d’aquesta manera no fan res més que carregar de raons els que sostenen que la convivència entre Catalunya i Espanya és impossible. Milers de catalans moderats es passen a les files del sobiranisme cada cop que una sentència en contra del català surt dels tribunals. No cal ser una llumenera per entendre que quan hom és amo dels seus destins ningú no pot imposar-li cap mesura ridícula i forassenyada com la del TSJC.

La virtut de la paciència

Publicat el 10/4/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

Vivim atrapats entre dues realitats que ens han agafat una mà cadascuna i ens estiren sense compassió. D’una banda, la realitat nacional d’un país que ha decidit fer-se gran i fer-se amo dels seus propis destins, per la qual cosa ha emprès un camí sense retorn ple de dificultats i d’entrebancs, però que ha de portar indefectiblement cap a la llibertat nacional. D’una altra, una crisi econòmica ferotge ens obliga a atendre les necessitats del dia a dia i ens provoca contradiccions. Ens mirem al mirall i ens preguntem quin sentit té insistir en una consulta o una declaració d’independència quan hem de tancar sales d’hospitals, reduir salaris dels funcionaris, empetitir els mitjans de comunicació públics, etcètera. Ja sabem que són dues cares de la mateixa moneda, que les retallades s’acabaran ràpidament quan puguem disposar de tot l’esforç fiscal dels catalans (més de 30.000 milions l’any passat, dels quals només en van retornar 19.000), però es fa molt difícil el dia a dia en una situació d’emergència com l’actual, que ha reduït l’autogovern a la gestió de la misèria. I tanmateix hem de ser pacients, per més que de vegades els nostres líders ens desesperin i ens sembli que perden el nord. Estan –estem– complint amb les etapes necessàries del procés que ens assegurin que arribem a bon port en condicions. Ens esperen un mesos molt durs per davant, però ens en sortirem. 

Un futur brillant

Publicat el 3/4/13 a la Revista Esguard (iPad/Android)

L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) va celebrar el passat 26 de març la seva tradicional Nit de les Revistes, ocasió que va servir per celebrar els 30 anys de la institució i per atorgar els XIV Premis APPEC. Sàpiens, Enderrock, Vèrtex, Bonart, El Capicua, L’Avenç, la CCMA i la nostra revista Esguard van ser guardonats en una cerimònia emotiva i divertida conduïda per l’esguardaire Màrius Serra.

Que l’APPEC faci 30 anys ja és una gran notícia per se, però també ho és el fet de comprovar –a través de les capçaleres premiades i del centenar llarg d’associats de l’APPEC– que l’edició de revistes en català ha superat l’estadi inicial –testimonial i de resistència– per esdevenir un sector absolutament normalitzat, homologable al de qualsevol país europeu de dimensions semblants a Catalunya. 

Tot i amb això, és innegable que la doble crisi de la premsa –crisi econòmica i crisi de model– està erosionant el panorama comunicatiu català. Però fins i tot en els moments més difícils hi ha lloc per a l’esperança en un futur brillant i l’Esguard n’és una prova fefaent.