La lletera

Publicat el 07/11/2012 a la revista Esguard

Després d’una setmana molt moguda a nivell internacional, amb el focus posat a les eleccions nord-americanes i als efectes de l’huracà Sandy (nosaltres hi dediquem La Setmana i la secció del fotoperiodista Sion Fullana amb imatges realment impactants) ara ens tocarà a fer zoom sobre la realitat catalana i la cruïlla històrica del 25N. Per entendre el present i esbrinar el futur, no hi ha res millor que fer una ullada al passat. Ho fem de la mà de l’Albert Sánchez Piñol, que en la seva conversa amb Màrius Serra deixa anar unes quantes perles que cal llegir dues vegades per copsar realment el seu significat.

Sigui com sigui, el passat, el present i sobretot el futur de Catalunya es troba a les mans dels catalans per primer cop en 300 anys d’una forma clara i definitiva. El camí que es dibuixa a partir del 25N és un sender complicat i ple de dificultats, però l’alternativa és molt pitjor. Com diu Sánchez Piñol “no aguantarem 300 anys més”. Ens cal però, un exercici de focalització: ens estem perdent en discussions estèrils sobre si continuarem a la Unió Europea, si pujarem les pensions o quines llengües seran oficials en el futur estat català. Tots aquests debats hauran de tenir lloc un cop assolida la independència, i serem els catalans els encarregats de decidir quina serà la resposta a cadascuna de les preguntes, per procediments democràtics. No podem ara discutir quin model de societat construirem si encara no hem decidit si volem o no construir-la. És el vell conte de la lletera, recollit magistralment per Jean de la Fontaine. No ens convé parlar encara de vedells, vaques, porcs i pollets, si encara no hem arribat amb el càntir a destí. La conformació del parlament en funció del resultat electoral del 25N serà la primera pedra d’aquesta construcció. Més enllà de triar els nostres representats, que conformaran un nou govern, donarem un senyal clar al món de quines són les nostres aspiracions.