La història de Núria Cadenes que avui us presentem en forma de conversa amb Matthew Tree, no per coneguda és menys interessant. D’alguna manera, la trajectòria vital de l’escriptora i periodista es pot pot comparar (o almenys a mi m’agrada pensar-ho) amb la de Catalunya. Un país privat de la seva llibertat contra la seva voluntat, que aconsegueix tornar a ser lliure gràcies a la força i l’afecte de la seva gent i que finalment reenfoca la seva vida sense rancúnies i amb il·lusió. És tota una lliçó sentir l’entrevistada d’aquest número parlar del present i del futur amb alegria i recordar alhora el passat sense odi. Personalment, trobo que la frase que obre l’entrevista és demolidora, tota una mostra de l’esperit d’un poble que creu en la força de la raó, que ha decidit que vol ser lliure i que ho serà més d’hora que tard.
Per acabar de recuperar la confiança en nosaltres mateixos i en el gènere humà, us recomano especialment el segon lliurament dels Ateus de l’Esport, dedicat al partit de futbol més entranyable de la història, quan els fusells i les bombes van deixar pas a les nadales i el joc.
En el mateix sentit, el protagonista de la secció persones, Jacob Barnett, us acabarà de tornar la fe en les possibilitats il·limitades que tots tenim, individualment i col·lectiva, per tirar endavant el que ens proposem.
Com cada setmana, completem el número amb tres opinions de primeríssim nivell, amb el tema de la setmana, un parell de coses i la magnifica secció de fotoperiodisme de Sion Fullana. Que us vagi de gust.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada