Mariano Rajoy i Felip de Borbó van protagonitzar a Girona i Figueres una inauguració digna de l’alcalde Quimby dels Simpson: Van arribar en tren, van tallar les cintes i van tornar a pujar al tren, sense ni tan sols sortir de l’estació, tot evitant haver de fer front a les protestes ciutadanes que els esperaven de portes enfora.
L’arribada del TGV a Girona i Figueres són un bon exemple de com es tractada Catalunya: Una obra feta amb dècades de retard, amb maltractament dels veïns afectats per les obres, i amb una llista de promeses incomplides que ocuparia tota la memòria d’aquesta tauleta. En el cas concret de la capital de Gironès, d’una obra planificada en tres etapes, només se n’haurà executat una, i les altres dues (que inclouen la reconstrucció del Parc Central i la desaparició del viaducte del tren convencional que parteix la ciutat en dos), queden suspeses sine die.
És evident, però, que la connexió d’alta velocitat entre algunes de les principals ciutats del país (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Figueres, Perpinyà) és una bona notícia, però quan fem zoom descobrim molts punts foscos. Tarifes i freqüències estan dissenyades des de Madrid amb l’únic propòsit de fomentar la macrocefàlia de l’Estat. Els treballadors, els autònoms i els petits empresaris que fan mans i mànigues per arribar a finals de mes, hauran de continuar fent servir un tren convencional atrotinat que triga mitja hora més que fa vint anys.
La crisi no ha aturat el pla implacable de l’Estat de connectar totes les capitals de província amb la capital del regne, una idea que respons a motivacions purament polítiques i que no resisteix cap anàlisi econòmica, de rendibilitat o de necessitat. Enguany es destinaran més del 70 per cent del pressupost en obres públiques al TGV, més de 1.000 milions, i menys de 80 milions per al manteniment (que no pas millora) del servei de rodalies de Barcelona. Alhora que hi ha línies de TGV que fan servir menys de 10 passatgers diaris, les Rodalies transporten 400.000 persones cada dia. Mentre que a França la taxa d’utilització de l’alta velocitat ferroviària és del 90 per cent, a Espanya no arriba al 10 per cent.
Com una broma del destí, el mateix dia que s’inaugurava el TGV, i que Rodrigo Rato estrenava despatx a Telefonica, l’Audiència Nacional espanyola citava a declarar Bibiana Ballbé i Jair Domínguez pel Bestiari Il·lustrat. Potser no veuen un patró en tot plegat, però jo sí. Afanyem-nos a agafar un TGV que ens dugui cap a la llibertat. És urgent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada