Cameron i Rajoy

Publicat el 17/10/2012 a la revista Esguard

Les comparacions són odioses, però de vegades són inevitables. El destí, que és molt cruel, ha volgut que el mateix dia que el govern britànic signava un acord amb Escòcia per convocar un referèndum d’autodeterminació, el govern espanyol reiterés per boca del seu ministre de Justícia que no hi hauria cap pacte amb Catalunya per autoritzar la consulta. Fins i tot va córrer la brama d’un enduriment del Codi Penal per castigar durament la convocatòria de referèndums al marge del govern espanyol.

Tant Cameron com Rajoy s’oposen ferventment a la partició dels seus estats. Faran tot el que estigui a les seves mans per impedir una secessió, i intentaran convèncer els seus ciutadans de les bondats de romandre units. Malauradament, les similituds s’acaben aquí. La profunda tradició democràtica britànica marca uns límits molts precisos que en el cas espanyol són senzillament inexistents. Per això, mentre Cameron declara que “no es pot mantenir un poble dins del Regne Unit contra la seva voluntat”, Rajoy amenaça que “fora d’Espanya d’està condemnat al no res”. A la Gran Bretanya, la democràcia i la voluntat popular estan per sobre de qualsevol interès polític. A Espanya, per interès polític tot s’hi val.

La constitució espanyola no contempla cap procediment per a la secessió d’un territori, és cert, però tampoc no ho contempla la legislació britànica. S’ha hagut de negociar i establir un marc legal nou i específic per poder convocar el referèndum escocès. I s’ha fet per una raó molt senzilla: la sobirania popular expressada democràticament a les urnes està per sobre de qualsevol cotilla legal. Per la mateixa raó, la Unió Europea haurà de definir una normativa per resoldre l’aparició de nous estats dins de les seves fronteres. No està previst enlloc, com no estava prevista la aparició d’una nova Alemanya en 1990, però els principis democràtics prevaldran sobre qualsevol intents de veto, que implicaria expulsar milions de ciutadans europeus de la Unió.