Un mes de vertigen

Publicat el 10/10/2012 a la revista Esguard

Els que tenim una certa edat —i a més a més som una mica frikis— recordem quan el Capità Kirk, des del pont de comandaments, ordenava al Sr. Sulu accelerar a hipervelocitat (o velocitat warp). Aleshores la USS Enterprise es transformava en un raig de llum i despareixia ràpidament de la pantalla del televisor, deixant-nos amb una sensació de vertigen trepidant.

Una impressió que es reprodueix al nostre país a partir de la manifestació de l’11 de setembre, quan el poble bolcat als carrers de Barcelona sembla haver indicat als seus líders polítics i socials que ha arribat l’hora de passar el procés d’independència a velocitat warp. Mai a la història recent de Catalunya no havien passat tantes coses en tan poc temps. Diumenge passat, per evitar que la tensió no decaigui, 100.000 catalans es van encarregar de recordar quins són els seus anhels de llibertat, al Camp Nou, al minut 17.14 de cada part del clàssic Barça-Madrid. Un altre cop, un fet sense precedents que per a nosaltres mereix ser el tema de la setmana.

La mateixa sensació de vertigen la tenim també els impulsors de la revista Esguard. Des de la nostra aparició, l’11 de setembre, la rebuda i la resposta dels lectors ha estat formidable. En només quatre números hem assolit —i superat— la xifra de subscriptors que ens havíem marcat per a finals d’any. Però no són els milers de lectors que cada setmana descarreguen l’Esguard al seu iPad els que més ens entusiasmen —que també— sinó una dada molt reveladora: el 88 per cent dels lectors llegeixen el 100 per cent de la revista, des de la portada fins als crèdits del final. Ens omple d’orgull que els continguts que us oferim us agradin. Valorem el feedback que ens feu arribar per correu electrònic i per les xarxes socials. 

Estem gaudint molt amb tots dos processos: Aquest moment clau per al país, que aviat podrà decidir el seu futur de forma democràtica i pacífica, per una banda, i en el nostre àmbit més reduït, per l’altra, amb aquesta experiència que marca un camí d’esperança per als mitjans de comunicació. De vegades ens assalten les ganes de saber com serà el futur i voldríem exclamar: “Scotty, teletransporta’ns!”