Com aquells mags que llencen una pedreta al terra i de sobte queden cobertes per una espessa cortina de fum, la líder del Partit Popular intenta el truc amb un doble objectiu: per una banda, desviar l’atenció d’aquella conversa del restaurant La Camarga (el contingut de la qual no podem conèixer perquè ella mateixa es va afanyar a aconseguir que la justícia espanyola ordenés que no es pugui fer pública), i per l’altra banda, contribuir decididament a intensificar la campanya d’intoxicació que l’estat espanyol ha desfermat a Catalunya per intentar aturar el procés sobiranista.
El problema de Sánchez-Camacho és que és tan bona maga com política, i després que el fum es dissipa, ella no aconsegueix desaparèixer ni tan sols desviar l’antenció. El públic és queda mirant-la amb la vergonya aliena que ens invadeix quan constatem el fracàs del prestidigitador. Només se sent algun aplaudiment aïllat del admirador irredempte o compasiu. El que queda clar és que aquesta maga mai no aconseguira omplir el teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada