El gest del PSC a Madrid té un alt valor simbòlic, perquè torna a situar el socialisme català dins l’àmbit dels partidaris del dret a decidir. Després del vot negatiu a la Declaració de Sobirania del Parlament, molts havien col·locat el PSC a les files de l’unionisme, però –com es va veure amb la votació a Madrid– encara hi ha partit. La qual cosa és una gran notícia, perquè el socialisme català, que va jugar un paper clau durant el darrer terç del segle XX per aconseguir i mantenir una certa cohesió social en clau catalana al nostre país, sobretot al cinturó metropolità, el necessitem a bord. És un membre necessari de la tripulació que ha de portar-nos a Ítaca. La pressió de les bases ha jugat un paper central en tot el procés (hi va haver fins i tot suspensió voluntària de militància d’agrupacions locals senceres del PSC després de la votació contrària a la Declaració de Sobirania del Parlament) i és un exemple més de la força que des de sota està excercint la societat catalana sobre els seus dirigents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada