L’episodi recent a Xipre va tornar a les portades dels diaris i les tertúlies radiofòniques un mot que va fer fortuna fa 10 anys: Corralito. Com un fantasma que ens espera amagat a la cantonada, de tant en tant sentim amenaces de corralito a pertot. Malauradament, en el cas de Xipre les pots s’han materialitzat, juntament amb la fins ara sagrada garantia dels dipòsits inferiors a 100.000 euros, evaporada per la gran gaffe política de la Unió Europea. Les rectificacions posteriors no han pogut reparar el dany causat a la confiança.
Tanmateix, el panorama a casa nostra és encara pitjor. Estem encerclats per un enorme corralito, que va molt més enllà del sistema bancari. Els estalvis de més de 300.000 famílies catalanes han quedat atrapats pel corralito de les preferents, la voluntat democràtica de la majoria del poble català està encotillada pel corralito constitucional, la capacitat pressupostària de la Generalitat està limitada pel corralito del Ministerio de Hacienda, l’esforç fiscal dels catalans és drenat pel corralito de l’espoli, el sistema educatiu en català està amenaçat pel corralito de la españolización, i podríem seguir amb mil exemples més.
La bona notícia és que el corralito no està ben tancat. El podem obrir quan vulguem, només hem de prendre la decisió de fer-ho. I haurem de fer-ho aviat, perquè quan més greu és la crisi, més urgent esdevé una consulta o un referèndum que ens permeti ser amos dels nostres destins (i de la nostra tresoreria).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada