Sembla mentida que un títol com el d’aquest comentari editorial sigui gairebé revolucionari en aquest segle XXI. Tants esforços de correcció política i d’evitar ferir susceptibilitats ens han portat, a la pràctica, a renegar d’una realitat cultural, lingüística i emocional que ens uneix i ens configura com a col·lectivitat. Hem acabat acceptant unes fronteres autonòmiques i estatals que no respecten la nostra història compartida, i qui dia passa any empeny. La realitat, però, és molt tossuda i sempre acaba imposant-se. Per això, la conversa entre Txe Arana i Franca Masu és una alenada d’aire fresc. Una catalana de Sardenya que ens recorda que, com deia Josep Pla, el nostre país és aquell on, quan diem “bon dia”, ens responen “bon dia”.
Catalunya és ben a prop d’aconseguir la seva plenitud nacional i fóra bo que des del dia següent a esdevenir un nou estat d’Europa, treballem de valent per aprofundir els vincles amb la resta dels Països Catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada